Discurs d’el meu primer, de molts altres, Premi Nobel de Literatura

És un gran honor rebre aquest premi Nobel de Literatura i tot un privilegi gaudir de la vostra companyia, molts dels presents els considero herois i heroïnes ja que son capaços de plasmar els seus pensaments i sentiments en paraules, aquelles que m’emocionen i motiven a superar-me diàriament. Tanmateix qui li diria al meu jo de 10 anys, just quan em començava a enamorar dels relats, que avui estaria aquí amb grans escriptors i escriptores, més a més guanyant aquest premi tan important per a mi.

En altres paraules, aconseguir aquest reconeixement fa que hagi valgut la pena tot l'esforç que he fet durant tant anys, lidiar amb comentaris de persones que no creien en mi, d’altres que intentaven desestimar-me... Però per fi els he demostrat del que sóc capaç, o al menys una mica, perquè creurem que encara em falta molt per ensenyar-vos el meu talent i qui sóc realment, és a dir, una persona que considera els límits com un repte que amb esforç i molta voluntat s’aconsegueix superar.

Moltes gràcies i espero que ens tornem a veure als pròxims premis Nobel.