Feia temps que havia començat a escriure
petits relats, res, bestieses sense ni un mínim d’importància. Mesos després,
em van proposar escriure una novel·la llarga, escrit amb paciència, a poc a poc
i diàriament. Era com un pati del darrere dels meus pensaments que son
reflectits al meu personatge principal, com un alter ego. Llavors, la meva vida
personal es va estancar per problemes d’existència. Com tots sabeu, la primera fase
del duel, és la negació: He tingut manca de somni durant llargs nits, en les
que els busques del minut és movien més lent que el pas de la tortuga. Passat
setmanes, una còlera s’havia apoderat de mi; el sentiment de pertànyer dins d’una
rifa del destí, en els que els més desgraciats han de patir problemes.
Aquesta sensació va ser transmesa al meu protagonista,
que havia sigut espectador de la mort dels seus.
Les vaques magres van arribar en el meu estat
d’ànim i a la vegada va afectar a la meva creativitat: havia fet que el meu personatge
es trobi dins d’un bucle.
Temps després, vaig començat a veure la llum.
Aquesta novel·la al que haveu llegit, es la mateixa novel·la però reescrita amb
optimisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada