Altre traïció teva!
No vull saber més de tu,
després de l’última baralla
res m’importen ja
els teus drames i falsedats.
Amb el cap ben eixerit
buscaré la felicitat i
amb les forces que em resten
un nou camí traçaré
sense pensar en el passat.
A partir d’avui
cada falsa promesa teva
agreujarà més el meu parer.
Nyaps com els que em feies,
evitaré per qualsevol mitjà...
Tot el mal que m’has fet
el recordaré sempre.
dimecres, 1 d’abril del 2020
diumenge, 29 de març del 2020
L'amistat
Recordo amb immensa alegria
Aquell dia en que ens vam conèixer
Un gran honor per a mi és i serà
L'amistat que guardo amb tu.
Aquell dia en que ens vam conèixer
Un gran honor per a mi és i serà
L'amistat que guardo amb tu.
divendres, 27 de març del 2020
poema carlos :)
Cada cop més, penso
Amb llàgrimes als ulls
¿Realment m’estimes?
¿L’amor nostre, encara és viu?
¿O fa ja temps que l’ànima té fred?
Sento els ocells del matí,
Perdo la confiança
I em sento caure cap un lloc fosc.
Només jo i els records
Zèfir fred, natiu de la nit
Onejant suaument el meu cabell
Netejo les llàgrimes,
Confiant en la desconfiança,
Agafo el mòbil i et faig una simple pregunta
Miro els missatges,
Penso en qui pensava que eres
I ara estic sol, amb sospites confirmades.
Lleuger vent fred,
Lleugera l’ànima,
Oblidant el futur
T'he perdut
Cada día que m’aixeco,
Anyoro la teva presència,
Riure al llevar-nos del llit,
Llegir els díes de pluja,
Acompanyar-te a les nits fredes.
Milers de sentiments,
O bé sensacions
Recorren la meva ment
Imaginant tot el que podríem haver sigut
A no ser de la meva desconfiança que,
Ni tan sols un pas em va permetre donar
Al teu costat.
Per dir-te que t’estimo
Era només necessari
Retirar aquesta sensació del meu cap,
El sentiment mai va marxar, i per tant
Zig-zag és el que vaig sentir d’allí cap endavant.
La desconfiança
Lluna, tu que ho has vist tot,
una nit per saber-ho tot
com si abans fossis un altre.
I ara que et veig,
ara que conec com ets.
Mostra'm la teva millor cara
oblidem que m'orbites
recordem només lo bo.
Allà dalt
tan alt com els estels
allà no importa,
l'ull no serà capaç de veure-ho
la veritat serà la que tu vulguis,
ara que no et conec.
Gèlida nit,
on he d'anar?
No puc tornar, no puc.
Zenit esperat,
allà no importa.
Lluna, deixa'm creure en tu,
estic a les teves mans,
zumzeja el meu cos.
una nit per saber-ho tot
com si abans fossis un altre.
I ara que et veig,
ara que conec com ets.
Mostra'm la teva millor cara
oblidem que m'orbites
recordem només lo bo.
Allà dalt
tan alt com els estels
allà no importa,
l'ull no serà capaç de veure-ho
la veritat serà la que tu vulguis,
ara que no et conec.
Gèlida nit,
on he d'anar?
No puc tornar, no puc.
Zenit esperat,
allà no importa.
Lluna, deixa'm creure en tu,
estic a les teves mans,
zumzeja el meu cos.
Desconfiança
M’agradaria
Apropar-vos una gran
Realitat que
Tots i totes puguem
Ajudar-nos
Fem-nos més
Amables
Units
Lluitadors
Optimistes i més
Nobles
Poder ajudar-nos e
Intentar ser més humans
Cada dia sense que el món
Assembli un
Zoològic, això em faria sentir
Orgullosa
Trossos desfets
Si tu sabessis el que em fa mal estimar-te
Amor amb desconfiança
Facilitar-me les coses no eren el teu
Aguantar em deien de petita
Esperança que tenia en trobar-te
Callar les paraules que em fan mal
Horror era el que sentia cada vegada que et veia
Orgull, era el que perdia alhora que t’escrivia
Un cop més em vaig fer mal al teu costa
Lo teu era fer-me desconfiar
Immune és com em sento des que et vaig deixar anar
Amor amb desconfiança
Facilitar-me les coses no eren el teu
Aguantar em deien de petita
Esperança que tenia en trobar-te
Callar les paraules que em fan mal
Horror era el que sentia cada vegada que et veia
Orgull, era el que perdia alhora que t’escrivia
Un cop més em vaig fer mal al teu costa
Lo teu era fer-me desconfiar
Immune és com em sento des que et vaig deixar anar
LA DESCONFIANÇA
Amb quines raons he de confiar en tu?
Amb quins motius he de fiar-me de tu?
Retratat quedes, amic meu
On els teus actes de traïció
Només em deixen un mal de cor.
Petits sentiments arrugats dintre de mi
Estic perdut, desconec qui ets
Retornant als millors moments amb tu
Escullo aquells on confiava en les teves paraules
Zero desconfiances, zero dolors
Confiar: una petita paraula
Amb una gran responsabilitat
Molt difícil de seguir
Ara, que et miro cara a cara
Cada instant així és com un dolor de cap
Honor és el que et falta
Ogre traïdor...
Amb quins motius he de fiar-me de tu?
Retratat quedes, amic meu
On els teus actes de traïció
Només em deixen un mal de cor.
Petits sentiments arrugats dintre de mi
Estic perdut, desconec qui ets
Retornant als millors moments amb tu
Escullo aquells on confiava en les teves paraules
Zero desconfiances, zero dolors
Confiar: una petita paraula
Amb una gran responsabilitat
Molt difícil de seguir
Ara, que et miro cara a cara
Cada instant així és com un dolor de cap
Honor és el que et falta
Ogre traïdor...
La desconfiança
L’ hora arribará,
Un dia, et voldras anar
I ni del meu cor t’ acomiadaràs,
Sé que arribarà.
Resten minuts del fi i,
En comptes de gaudir-ho,
Lletres fredes recorren el nostre mòbil
L’hora arribarà.
Encara no ho has fet, però ho faràs.
Se que el nostre fi arribarà.
Penso cada dia en tu,
Ara no se ni qui ets.
Jocs de març.
Ulleres trencades,
Es el meu cor.
L’ obra que serà derrocada per tu,
Oblidarà aquest fet.
Un dia, et voldras anar
I ni del meu cor t’ acomiadaràs,
Sé que arribarà.
Resten minuts del fi i,
En comptes de gaudir-ho,
Lletres fredes recorren el nostre mòbil
L’hora arribarà.
Encara no ho has fet, però ho faràs.
Se que el nostre fi arribarà.
Penso cada dia en tu,
Ara no se ni qui ets.
Jocs de març.
Ulleres trencades,
Es el meu cor.
L’ obra que serà derrocada per tu,
Oblidarà aquest fet.
La desconfiança
Si deixes anar les teves forts,
et transportaràs als fins llunyans.
La meva veritat,
mai serà absoluta.
Amb innocència em miro al mirall,
veig desconfiança en mi mateixa.
Això no és el que vull veure,
l'ampolla buida a terra.
Veig el color de les meves venes,
ensumo tristor d'incomprensió.
Recordo que l'única esperança
de sobreviure és estimar-se amb força.
Estic recordant els meus temors,
gaudir d'ells és l'únic que em queda,
amb el pit ben esforçat.
Rondem desconfiats per foscors
cada moment de la nostra vida
i la llum del cor em guia
a la teva companyia.
Si deixes anar les teves forts,
et transportaràs als fins llunyans.
La meva veritat,
mai serà absoluta.
Amb innocència em miro al mirall,
veig desconfiança en mi mateixa.
Això no és el que vull veure,
l'ampolla buida a terra.
Veig el color de les meves venes,
ensumo tristor d'incomprensió.
Recordo que l'única esperança
de sobreviure és estimar-se amb força.
Estic recordant els meus temors,
gaudir d'ells és l'únic que em queda,
amb el pit ben esforçat.
Rondem desconfiats per foscors
cada moment de la nostra vida
i la llum del cor em guia
a la teva companyia.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)