La desconfiança

Lluna, tu que ho has vist tot,
una nit per saber-ho tot
com si abans fossis un altre.
I ara que et veig,
ara que conec com ets.

Mostra'm la teva millor cara
oblidem que m'orbites
recordem només lo bo.
Allà dalt
tan alt com els estels
allà no importa,
l'ull no serà capaç de veure-ho
la veritat serà la que tu vulguis,
ara que no et conec.

Gèlida nit,
on he d'anar?
No puc tornar, no puc.
Zenit esperat,
allà no importa.
Lluna, deixa'm creure en tu,
estic a les teves mans,
zumzeja el meu cos.