Ja massa temps ha passat,
on he lamentat
arran de la terra
no més que un pecat.
Les mentides ocasionades
o l’immens dolor patit foren el
zenit de la meva ànima,
arrencant la letícia, la qual
no em feia res més que goig.
Ofès em trobo,
ocult he d’estar, per aconseguir
lluitar vers l’obscuritat del meu cor
i amb tantes forces com per ressorgir.
Vés tu per on,
ets una ironia vasta.
Rebutjant-te, em consolido
amb tot l’esperit per millorar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada