Jo voldria veure els teus ulls
Una flor de lavanda et donaré
Aturar aquests sentiments amb punys
No,mai més en tú confiaré.
Camins inhòspits i desolats
A mi m'esperen
Muntanyes amb arbres tallats
Inertes criatures dormen
Llacs plens ďanimals arruïnats
On negaven abans, ara s'ofeguen
Roses negres floreixen
I la teva ànima sensible
Ara sembla una cuirassa inexpugnable
Sense temors que creixin
Com pot ser que un cos comparteixi ànima?
Objectiu per a tu només hi ha un
Ser el nou Déu Jano.
Serà que no et coneixia?
Amb aquestes accions inexplicables
Tots els camins per tu caminaria
Inclòsos els més obscurs i incomparables
Zero mentides jo volía
Amb fal.lacies tu responíes
Bona persona que mentides no diría
Ara per tu ja no moriría
Llars de malenconia només amb tu em quedaríen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada