Desconfia de tu mateix

Riure era el nostre lema
Oh! Quantes hores passàvem festejant
Centenars de somnis faríem realitat
I no sé si m'estimaves apassionadament
O si desconfiaves de mi sense parar

Molts mesos vaig trigar!
Oblidar-te fou complicat
Llegint un llibre cada nit
I escoltant Andrea Bocelli de fons
No aconseguia deixar de pensar:
Amor és el que sents per mi?

Fugir era la paraula que em venia al cap
Era una presó constant!
Lluitava per sortir endavant
Gaudir era necessari per mi
Un respir que no em deixaves assolir.

Ei! Sóc més forta, més valenta!
Ric molt més que abans.

Ara sí que tinc molt clar que no vull ser al teu costat