Dins la meva ment,
Apareix un record,
Viu dissimuladament però,
Intensifica els meus sentiments.
Descriu una historia,
Però no és pas d’amor,
Escolto plorar un noi,
Gelat pel dolor.
Aquest noi és la meva consciència,
Lamentant la traïció d’una sola presència,
Aquesta se’n riu, fa que cometi errors,
Juraria que m’ha traït el meu cor.
Antonia es deia la meva enamorada,
Radiant com el sol,
Bella i apassionada.
Orgullós, jo l’amava,
Rarament n’havia de desconfiar,
O això em pensava,
No van passar ni tres setmanes, i ja em va enganyar .
Amb aquesta historia et vull recordar,
Tingues compte a l’hora de confiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada