I llatina perquè no s'ha acabat.
Res, dius que queda després d'haver-me traït
ENglopo saliva si et veig passejant
i per la nit se´m queda un sabor amarg.
Tot i que juris que És cosa d'ahir.
Que Se'ns emportarà el vent,
Avui et recordo més que mai i pots jurar que
Mai més sabent que et tornes a trair.
PER a tu,el meu record (pre)ferit.
Cicatrius que semblen desaparèixer.
Al pit, però, s´alimenta el teu record.
Rarament pel cap es passeja.
No dona mai explicacions.
És un fantasma que espanta les meves palpitacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada