La desconfiança

Si deixes anar les teves forts,
et transportaràs als fins llunyans.
La meva veritat,
mai serà absoluta.

Amb innocència em miro al mirall,
veig desconfiança en mi mateixa.
Això no és el que vull veure,
l'ampolla buida a terra.

Veig el color de les meves venes,
ensumo tristor d'incomprensió.
Recordo que l'única esperança
de sobreviure és estimar-se amb força.

Estic recordant els meus temors,
gaudir d'ells és l'únic que em queda,
amb el pit ben esforçat.

Rondem desconfiats per foscors
cada moment de la nostra vida
i la llum del cor em guia
a la teva companyia.