Cada cop més, penso
Amb llàgrimes als ulls
¿Realment m’estimes?
¿L’amor nostre, encara és viu?
¿O fa ja temps que l’ànima té fred?
Sento els ocells del matí,
Perdo la confiança
I em sento caure cap un lloc fosc.
Només jo i els records
Zèfir fred, natiu de la nit
Onejant suaument el meu cabell
Netejo les llàgrimes,
Confiant en la desconfiança,
Agafo el mòbil i et faig una simple pregunta
Miro els missatges,
Penso en qui pensava que eres
I ara estic sol, amb sospites confirmades.
Lleuger vent fred,
Lleugera l’ànima,
Oblidant el futur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada