Cada día que m’aixeco,
Anyoro la teva presència,
Riure al llevar-nos del llit,
Llegir els díes de pluja,
Acompanyar-te a les nits fredes.
Milers de sentiments,
O bé sensacions
Recorren la meva ment
Imaginant tot el que podríem haver sigut
A no ser de la meva desconfiança que,
Ni tan sols un pas em va permetre donar
Al teu costat.
Per dir-te que t’estimo
Era només necessari
Retirar aquesta sensació del meu cap,
El sentiment mai va marxar, i per tant
Zig-zag és el que vaig sentir d’allí cap endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada