divendres, 27 de març del 2020

Desconfiança profunda


Avui m’he sentit empenedit,
I és que em sento malerit.
Tinc un mal de pit
O això és el que m’han dit.
Roger és qui m’ho ha confirmat.

Això no és pas normal,
Vaig al llit i sento un mal fatal,
Espero que aquesta situació acabi aviat.
Llavors penso que estic refredat,
Llençols i cortines són el que més m’amoïnen.
Aleshores em llevo i em desespero.
No es per mi ni pel refredat,
Es per tu que me l’has clavat.
Dagues i ganivets sento ancorats al meu cor.
Ai, que mal m’has fet.

Camino i camino,
Així més em deprimo.
Mare meva, com m’has traicionat,
Bestieses de mi has dit tan profundes.
Ara mai més confiaré en tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada