La diversitat lingüística

Què estudia la sociolingüística?

Com es formen els pidgins? I els criolls?

Quines diferències hi ha entre bilingüisme individual, bilingüisme territorial i bilingüisme social?

Defineix ara, amb les teves paraules, què és la diglòssia.

Quan succeeïx el fenomen de la minorització? I el de substitució?

Què estudia l’ecolingüística?

Estàs a favor d’una hipotètica homogenïtzació lingüística del planeta? Per què? 

Explica les diferències entre normativització, normalització i planificació lingüística.

Discurs graduació Steve Jobs

https://www.vilaweb.cat/noticia/3935658/20111006/discurs-steve-jobs-universitat-stanford.html

Terra baixa

https://www.ccma.cat/324/labus-sexual-a-terra-baixa-vist-com-una-relacio-amorosa-a-la-selectivitat/noticia/2861359/

Taller d’escriptura (Molina)

Text humanístic.
Ets una biòloga reconeguda i t'acaben de premiar pel teu últim projecte. Escriu el discurs que faràs davant la comunitat científica.
Ha de ser un discurs personal, únic, teu! (extensió de 150 a 200 paraules

Biologia i recerca

Bona nit a tots i a totes. És un honor estar aquí amb tots vosaltres i formar part d’aquesta comunitat científica.

Principalment, m’agradaria felicitar l’esforç que tots fem en la recerca de nous coneixements científics que permeten ajudar la societat o entendre la evolució d’aquesta.

Aquest últim projecte no el podria haver fet sense l’ajuda dels meus companys Marcos i Lidia. Ells són els que han fet possible que poguéssim fer els assaigs necessaris en el laboratori principal del Parc Científic de Barcelona.

Aquesta investigació consisteix en un estudi d’una mutació del material genètic coneguda com a “Mutació de Gims”. 

Per això, voldria donar les gràcies al departament de genètica de la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva confiança i la seva implicació en aquest experiment.

Han sigut tres anys de molt esforç i treball, de dies bons i d’altres no tant, però que finalment hem pogut acabar i hem pogut concloure.

Com a biòloga he de destacar que conec aquest món de la investigació i que sé que no és un camí fàcil però, que els científics com tots nosaltres tenim un mateix objectiu i no és altre que poder ajudar a la resta.

Moltes gràcies.

Gràcies a tots

Hola a tots i a totes, en primer lloc no esperava guanya aquest premi i volia donar-li les gràcies a las persones que han fet això possible. Als meus pares, avui presents, a la meva germana, que no a pogut vindrà, i als meus amics que m’han estat ajudant dia darrera dia fins arriba a avui.

Totes aquestes persones han fet possible guanya el premi novell de Literatura, un premi mol codiciat per a tots i que aquesta vegada he guanyat jo.

Aquest últim any a sigut mol intens per a mi, des de persones que m’animaven a continua cap endavant sense importa el que diria la gent fins a persones que em deien que un nen de 17 anys no pudiria guanya el premio novell, doncs a tota aquesta gent que deia que no pudiria crec que ha quedat clar que si he pogut i a tota aquelles persones que no es veuen capaços de guanya, tot es possible si tu vols, tu pots. Dona igual el que et diguin, amb el cap ven amunt mira cap al front i menjat el mon!!  

Un pas més

Bona nit a tothom. Agreixo que m’atorgueu el premi, un premi tan important com és el Nobel de Literatura. Agrair a la meva família, els meus amics i tota la gent que és al meu costat cada dia, i per sobre de tot he d’agrair als meus lectors i lectores que alguna vegada han estat al meu costat quan llegien.

Al meu jo del passat estaria molt contenta y orgullosa de que la seva afició d’escriure petits textos ara sigui compartida per milers de persones, gent que dia rere dia em dóna missatges d’ànim i em comparteix la seva historia. Des de aquí vull animar-vos a que continueu, seguiu fent el que os agrada, jo serè la vostra primera seguidora.

Pel meu compte, continuaré escrivint y gaudint de la literatura que tant estimo des de petita, em seguiré esforçant per portar-vos a altres mons i ser els personatges dels meus llibres. 

Moltes gràcies a tots.

Un treball en grup

Bona tarda a tothom. Avui és un dia molt important per a mi. Primer de tot m’agradaria agrair a tots els meus companys l’esforç que van haver de fer per tal que aquesta novel·la de ciència ficció fos tan exitosa.

Gràcies a la Marta per les nits a l’oficina, quan no era capaç d’inspirar-me i amb una simple pel·lícula i unes rialles aconseguíem escriure l’inici de l’obra. Moltes gràcies a la Júlia, en Sebastià i la Karla per haver-se llegit diverses vegades el llibre amb l’objectiu de millorar la història. Aprecio la nostra editorial per, una vegada més, donar-me l’oportunitat de fer el que realment m’apassiona, escriure.

Així em podria passar una bona estona, agraint-vos a tots l’entrega d’aquest gran premi, el Nobel de Literatura. Però, he de reconèixer que el triomf no és meu sinó de tots vosaltres. Especialment dels meus lectors, no hi seria aquí mateix si a ells no els hi hagués agradat la narrativa.

Per això, dono les gràcies a tots i totes per confiar en mi i valorar el treball que tant ens costa publicar als escriptors i escriptores.

El epíleg.

Feia temps que havia començat a escriure petits relats, res, bestieses sense ni un mínim d’importància. Mesos després, em van proposar escriure una novel·la llarga, escrit amb paciència, a poc a poc i diàriament. Era com un pati del darrere dels meus pensaments que son reflectits al meu personatge principal, com un alter ego. Llavors, la meva vida personal es va estancar per problemes d’existència. Com tots sabeu, la primera fase del duel, és la negació: He tingut manca de somni durant llargs nits, en les que els busques del minut és movien més lent que el pas de la tortuga. Passat setmanes, una còlera s’havia apoderat de mi; el sentiment de pertànyer dins d’una rifa del destí, en els que els més desgraciats han de patir problemes.

Aquesta sensació va ser transmesa al meu protagonista, que havia sigut espectador de la mort dels seus.

Les vaques magres van arribar en el meu estat d’ànim i a la vegada va afectar a la meva creativitat: havia fet que el meu personatge es trobi dins d’un bucle.

Temps després, vaig començat a veure la llum. Aquesta novel·la al que haveu llegit, es la mateixa novel·la però reescrita amb optimisme.

Un mèrit col·lectiu

És cert que aquest premi és considerat un dels més important per totes les comunitats de lectors i escriptors arreu del món. És el somni de qualsevol escriptor, i sens dubte, mai m’hauria imaginat que avui, 20 de novembre de 2019, guanyaria aquest premi nobel.

Estic fent realitat un somni que tinc des de ben petitó i l’alegria que hi ha ara mateix en el meu cos és inhumana, fins al punt de què només vull plorar de la eufòria i satisfacció rere tot el que he passat per arribar fins aquí, he estat infinitat de nits sense dormir menjant-me el cap perquè em quedava sense idees. Una altre raó era quedar-me pensant en si realment el que escric té un mínim de valor i serà reconegut no només pel públic o els meus éssers estimats, sinó per mi mateix.

Molt he plorat de tristesa en aquest dur camí que m’ha portat avui a aquest escenari, i ara és l’hora de donar les gràcies a tot aquell que ha aportat a la meva vida, ja sigui negativament, o positivament com és el cas dels meus pares, el meu germà i amics. I sobretot, la meva nòvia, que és qui està donant-me suport sempre, aquest premi és teu, és de tots vosaltres. 

Us estimo.

Discurs d’el meu primer, de molts altres, Premi Nobel de Literatura

És un gran honor rebre aquest premi Nobel de Literatura i tot un privilegi gaudir de la vostra companyia, molts dels presents els considero herois i heroïnes ja que son capaços de plasmar els seus pensaments i sentiments en paraules, aquelles que m’emocionen i motiven a superar-me diàriament. Tanmateix qui li diria al meu jo de 10 anys, just quan em començava a enamorar dels relats, que avui estaria aquí amb grans escriptors i escriptores, més a més guanyant aquest premi tan important per a mi.

En altres paraules, aconseguir aquest reconeixement fa que hagi valgut la pena tot l'esforç que he fet durant tant anys, lidiar amb comentaris de persones que no creien en mi, d’altres que intentaven desestimar-me... Però per fi els he demostrat del que sóc capaç, o al menys una mica, perquè creurem que encara em falta molt per ensenyar-vos el meu talent i qui sóc realment, és a dir, una persona que considera els límits com un repte que amb esforç i molta voluntat s’aconsegueix superar.

Moltes gràcies i espero que ens tornem a veure als pròxims premis Nobel.

Discurs entrega del Premi Novel de Literatura

Bon dia a tothom, avui som tots reunits per un motiu de molt pes per a la meva persona, que és la meva condecoració amb el Premi Novel.

Aquest és un premi amb molta influència entre els escriptors ja que es un guardó de gran prestigi en el món de les lletres. És per aquesta raó en particular que el dia d’avui és un dia prou important per a mi.

A més, sé que no només serà molt especial per a mi, sé del cert que per als meus pares també serà un dia únic, degut a que sense el seu suport ara no seria aquí dient aquestes paraules, es per això que els vull dedicar el premi. També m’agradaria mencionar en les meves dedicacions als meus amics, que tot i no tenir al principi gens clar que arribés on he arribat avui dia, van continuar donant-me suport.

De fet els meus inicis no van ser pas fàcil per a mi, ja que mai m’havia plantejat seriosament l’idea de formar part d’aquest món. Inclús  quan estudiava, els meus resultats acadèmics van ser  sovint penalitzats per la meva forma de redactar. Dit això, volia donar les gràcies al meu professor de català de Batxillerat l’Yves, qui em va realment motivar per començar a escriure com per a dedicar-me’n.

Gràcies a tothom.

GRÀCIES A TOTS

Bon dia, moltes gràcies a tothom.

Avui és un dia molt especial per mi, tot té una recompensa, després de tot l'esforç que he hagut de fer durant tots aquests anys, he aconseguit guanyar-me un espai dins del món de l'escriptura, cosa que portava desitjant desde que era ben bé un nadó.

En primer lloc, volia agrair a l' editorial AR per donar-me l'oportunitat de poder escriure, no només un llibre, sinó una saga completa, que és la que em va ajudar a donar una mica de visibilitat a la meva carrera com escriptor.

També, volia donar les gràcies a la meva família, en especial a la meva germana, que es qui ha estat donant-me suport tots aquests anys, també als meus amics de tota la vida, que són qui han presenciat tot el procés de la meva ascendència com escriptor.

I per últim, moltes gràcies a tots els lectors dels meus llibres, que sense el vostre suport, jo no hi hauria arribat aquí, m'heu ajudat a complir el meu somni.

Moltes gràcies.

Un somni sense més

En primer lloc voldria agrair a tots aquells que van creure en mi, gràcies a aquell suport he arribat aquí.

Pot semblar un premi sense mes, però quan has sacrificat gran part de la teva vida en això, estant nits en vela i fins i tot vivint en alts i baixos en la teva vida personal, doncs significa molt més que un simple premi. En ell es reflecteixen anys de vida, d'esforços i de dedicació per aquest món de l'escriptura, del qual estic agraït de formar part d'ell.

Per això mai us rendiu i feu realitat els vostres somnis, res és impossible quan t'ho proposes. Sentiràs por, però no et deixis vèncer. Al final tots acabaran creient en tu quan aconsegueixis allò que sempre vas anhelar. Però per a això necessites començar creient en tu mateix, recorda que sense tu no aconseguiràs res i que els teus somnis dependran tan sols de tu si no continuaran sent simples somnis que quedaran en l'oblit.

Per últim voldria acabar agraint al meu gran suport; la meva família, la qual va creure en mi sense dubtar.

Recorda; mai deixis de creure en tu.

Moltes gràcies i bona nit!

Nobel 2019

Primer de tot moltes gràcies pel Nobel, no vull que aquest sigui un discurs típic com altres discursos on tot és festa i agraïments, jo vull aprofitar l'entrega d'aquest premi per fer consciència del problema del canvi climàtic i els efectes que tenen els incendis com per exemple l'incendi de l'Amazones, afegir que aquest premi no és res si no es porta a canvi, ja que el canvi climàtic no es canvia de paraula hem d'ajudar tots en conjunt com si el món fos el nostre cos si cuidem el nostre cos també, hem de tenir cura del món en el qual vivim i el medi ambient. Jo proposo fer una sèrie de lleis per evitar la contaminació, evitar incendis... No podem deixar de costat els efectes del gran incendi de l'Amazones, ja que l'Amazones és el pulmó del món i conte un gran nombre d'espècies s'extingirien, ja que només estan en l'Amazones i si no existeix l'Amazones, aquests animals desapareixerien per tant la fauna es veuria fortament afectada igual que la gent que viu als voltants.

Taller d'escriptura B

Text humanístic.
Ets un escriptor reconegut i t'acaben de premiar amb el Nobel de Literatura. Escriu el discurs que faràs a la cerimònia d'entrega de premis.
Ha de ser un discurs personal, únic, teu! (extensió de 150 a 200 paraules).

Tota una vida

Hola, bon dia amics, amigues, professors i pares. Avui és un dia molt important per els alumnes de segon de Batxillerat del institut Montserrat Roig ja que avui, dia 23 de Juny de 2019 ens graduem. Això significa que a partir d’ara comença la nostra vida com persones adultes i responsables, que després de molts anys de educació podem optar per anar a una universitat i continuar estudiant i d’aquesta forma formar-nos per el món laboral o anar directament a treballar o qui sap, anar al estranger. Ara és el moment de esforçar-nos per complir els nostres somnis ja que tenim l’oportunitat de fer el que nosaltres vulguem.

Ara bé no podem oblidar tots aquests anys d’aprenentatge ja que han estat molt importants i molt especials per tots nosaltres. No solament ha sigut anys obligatoris d’estudi sinó que han sigut anys on hem après a conviure i a respectar-nos entre nosaltres , a divertir-nos aprenent i a formar-nos com a persones responsables.

Per això i per moltes altres coses agraeixo tots aquest anys inoblidables al costat de tots els meus amics i professors i desitjo molta sort en tots aquest anys que venen.

Moltes gràcies.     

L'ÚLTIM ADÉU

L’ÚLTIM ADÉU

Bona tarda a tothom, avui estem aquí pares, mares, germans i alumnes per acomiadar i tancar finalment una nova etapa dins de la nostre vida acadèmica, el batxillerat.

 Han estat dos anys plens d’esforç i dedicació els quals honestament, diria que han sigut els més emocionants però al mateix temps  estressants de la nostre vida. Sembla ahir aquell 12 de setembre de 2018 on tots entràvem  a les aules plens de por i desconcert sobre el que ens vindria a sobre, aquell dia el qual la paraula trending tòpic era la famosa i al mateix temps temuda selectivitat i on tots sortíem emocionats per el nostre primer pati fora de l’institut.

Com he dit anteriorment, han estat dos anys durs, plens de treballs, exàmens i sobretot molta constància, però finalment i després de tot, estem aquí, a la nostre graduació. Cal dir que res hagués estat possible sense la vostre ajuda, sense vosaltres  mestres, companys, pares i amics, heu sigut el nostre públic en tots els assajos de la coneguda presentació del treball de recerca, heu suportat el nostre estrès en èpoques d’exàmens i sobre tot per què no dir-ho, en la temuda selectivitat, heu estat pendents de tot i  sobretot quan aquell  11 de juny més d’un es deixava el DNI sobre la taula. En definitiva ens heu ajudat a que recordem aquesta etapa com pot ser la més estressant però  al mateix temps la més bonica i important de la nostre vida.

Gràcies.

Gràcies a tots

Primer de tot voldria donar les gràcies a tots els professors i companys de classe que han fet tot això possible sense ells tot això no hauria estat possible.

Han sigut dos anys molt curts però molt durs on he conegut persones que m’han ajudat molt fora i dins de l’escola. El record més bonic que em porto d’aquest etapa de batxillerat va ser quan estàvem a primer i vam anar d’esquiada, aquests tres dies van ser inoblidables, ens vam riure molt mentre esquiàvem, perquè la majoria de nosaltres no sabíem esquiar i ens quèiem tota l’estona jo m’ho vaig passar molt bé esquiant i veient com els meus amics no paraven de caure a la neu. El pitjor record que emporto d’aquest etapa és quan vaig tindre que estudiar per a la selectivitat aquest mes va ser horrible per a mi, i suposo que per als meus companys també perquè a ningú li agrada estudiar i menys fer exàmens.

Un altre cop voldria donar les gràcies a totes les persones que han format part d’aquests dos anys meravellosos.

Us trobaré a faltar.

Bon dia,

nois i noies de 2n de Batxillerat. Avui és un dia trist ja que quan finalitzi, cadascú prendrà el seu nou camí.

Aprofito per recordar que hem estat 6 anys junts, compartint moltes experiències: nervis abans d’un examen, hores parlant del nostre futur, rialles i diversió a les classes, dies de festa celebrant que no havíem de fer res... però, sobretot, hem compartit el pitjor any des que vam entrar a l’institut, 2n de batxillerat. Tot i que ha sigut un any difícil, trobaré a faltar les vostres cares a les 8 del matí sense haver dormit la nit anterior per haver de quedar-nos estudiant, trobaré a faltar la por que tenim cada vegada que el mestre diu “separeu taules” perquè hem de fer un examen i la felicitat quan l’acabem i ens ha sortit bé, trobaré a faltar les sortides i excursions en les que tots desconnectem i parlem de la nostra vida personal deixant enrere l’institut... en fi, us trobaré a faltar a tots, moltíssim.

Per últim, desitjo que tothom aconsegueixi els seus objectius i el que s’ha proposat durant tot l’any.

Heu estat persones molt importants a la meva vida i no vull que tot i que això acabi, deixem de veure’ns o de parlar.

Això és un comiat, però, ens tornarem a veure.  

Ens tornarem a veure

Hola bona tarda a tothom, alguns ja em coneixeu, però per si de a cas, em dic Jiahui Wang.

M'agradaria dir moltes coses aquí en l´escenari i quedar-me aquí tot el dia xerrant, però segur que us avorriríeu de mi, fins al punt de tirar-me les sabates a la cara, llavors seré breu i no me'n enrotllaré massa.

Durant tot el meu viatge aquí a l'Institut Montserrat Roig des de 1r de l'ESO fins a finals de 1r de Batxillerat, he fet un gran salt i un canvi en mi mateix. Recordo que quan vaig entrar per primer cop amb la meva mare a l'institut per una reunió amb una professora, vaig plorar, era molt tímida, i em posava vermella quan em parlava gent desconeguda, però al llarg d'aquest viatge he après a deixar la timidesa, a fer nous amics i amigues, a deixar de plorar per qualsevol bajanada i començar a ser una nova persona. També he tingut dies de plors, d'alegria, d'amistat i enemistat, però tot forma part del camí.

I aquí acaba al meu discurs, espero que vosaltres també trobeu el vostre camí de la felicitat i començar una nova etapa en un altre lloc. Moltes gràcies a tots, i ens tornarem a veure si el destí vol.
Fins aviat.

Discurs per la meva graduació de batxillerat

Per començar, moltes gràcies a tothom. Aquesta curta aventura de dos anys en batxillerat han sigut molt estressants i difícils, sobretot aquest any en segon de batxillerat, l’últim, però després d’això, em sento molt orgullós de tot el que he aprés i treballat, em sento amb la suficient motivació i amb la preparació per poder continuar els meus estudis en la universitat i poder obtenir un títol universitari per poder treballar del que més m’agradi.

 Per això, volia donar les gràcies a tothom que m’ha recolzat aquest temps i m’ha donat un cop de mà quan més ho necessitava, ja sigui una gran ajuda com entendre alguna matèria o ja sigui una petita motivació, un complert  o elogi per poder continuar endavant i no estancar-me per culpa l’estrès que suposa. Dit això, dir-vos de tot cor que gracies, gracies a la meva família, a la meva novia, als meus amics, als professors que m’han ajudat, als meus companys, etc. Moltes gracies per creure en mi.

Gràcies a tots

Estimats alumnes i famílies avui estem aquí per celebrar el final del curs escolar i com tots els anys aquest també ha tingut bons i no tan bons moments, però al final tots nosaltres hem sabut controlar els nervis dels exàmens i hem aconseguit superar-los tots, alguns amb millor o pitjor nota però els hem superat.

Avui acaba un altra etapa de les nostres vides i aviat començarà una de nova i molt diferent de les últimes, només volia dir que per a mi i suposo que per a tots ha estat un plaer haver compartit classe amb vosaltres. Darrere deixem professors que durant els dos últims anys ens han estat ensenyant i ajudant a què el dia demà puguem estar orgullosos de qui som i del que hem fet. Per a mi és un honor poder representar a tots els alumnes que avui es graduen, perquè tots ens mereixem poder estar aquí dient unes paraules.

Per acabar volia agrair a totes les persones que han fet possible que avui puguem estar aquí, tant als alumnes que avui es graduen però també a tots els professors, gràcies a tots.

Fins aviat!

Bon dia a tots, companys i companyes que han estat presents tots aquests anys:

Després de 6 anys en aquest institut, ja ha arribat la fi d’aquest camí, 4 anys d’ESO i 2 anys de Batxillerat. He fet bons amics tots aquests anys, tant en l’ESO com en el Batxillerat, segur que ens veurem de tant en tant.

Ara comença una nova etapa, la universitat, abans semblava que hi quedava molt de temps, no em creia que arribaria aquest dia, ara em sembla que no ha passat molt de temps des de que vaig arribar a l’institut i encara menys des de que vaig començar el primer de Batxillerat.

Aquests dos anys han sigut molt durs, ningú podrà negar-ho, però hem sortit endavant amb molt d’esforç i constància. Ara, després de pensar que no ens enfortiríem, que entre el treball de recerca, selectivitat i tots els exàmens que teníem pendents no podríem sortir vius, ho hem aconseguit.

Fins aviat familia!

Discurs per a la meva gent.

Avui es un dia molt important per a mi i per a tots nosaltres els alumnes de segon de Batxillerat, tots sabem que aquet es un dia especial i que probablement serà l’últim cop que alguns ens veiem en molt temps, lla sigui perquè comencen les vacances o perquè l’única raó de veure’ns era trobar-nos en l’institut, per això si no ens veiem un altra vegada os desitjo a tots bona sort a la vida.

M’agradaria donar un missatge important per a tots els alumnes que ho escoltin. Si vols fer Batxillerat preparat, tot i que primer de batxillerat no sigui tan difícil, demano si us plau que si teniu una vaga idea del que voleu fer i no es relacionat amb Batxillerat i teniu també baixes notes aneu per aquest camí, jo no tinc ni idea de si amb el temps en seria mes satisfactori, però crec que tot i la pressió social i familiar, tindríeu que anar a el que os agradi, no feu cas de les idees de que no trobareu treball amb un mòdul, perquè sempre a el mon n’hi haurà un lloc per a tu i els teus objectius.

Discurs de graduació de batxillerat

Bon dia a tothom, alumnes del Montserrat roig, amics, professors i pares. Em sento molt agraït d’haver arribat a aquest moment, no només perquè finalment acabo l’institut, sinó per les coses que he anat aprenent durant tot aquest temps. I no malpenseu, no em refereixo a les fórmules de matemàtiques o a l’estructura del Don Quixot, em refereixo a com m’ha ensenyat l’estància a aquest lloc a saber organitzar la meva vida, saber alternar el joc amb els estudis, aprendre a tractar amb l’estrès, a obtenir valors com a persona... Aquest institut també m’ha ensenyat a valorar als altres, a no veure als professors com a amargats que només volen fotre’ns sinó com a persones que ho donen tot pel futur d’altres, pel nostre futur. Que tots tenen un paper a classes que mai ens agrada, però després poden ser fins i tot companys sense cap problema. Per totes aquestes coses que he aprés fins acabar el batxillerat, dono les gràcies a tots els que m’han guiat fins aquí i os desitjo molta sort pels anys que venen.

Moltes gràcies!!

Taller escriptura A: Réquiem per la gent plorant als passadissos

Senyores i senyors, nens i nenes d’edats 11 fins a 18, avui estem aquí per acomiadar un període molt influent en la meva vida, i la dels meus companys. Avui deixem enrere la seguretat del niu, deixem batxillerat i comencem la recerca del nostre lloc al món. Aquests últims anys han sigut cada vegada més terrorífics, quan més a la vora hi érem al precipici. Però ara, amb un peu a dins i un altre fora, no hi queda més que volar. M’agradaria prendre un moment per donar les gràcies als docents que ens han estat animant i ensenyant des la primària, a tots els companys de l’Àngel Guimerà, especialment aquells que han vingut aquí també i a tots aquells que he conegut en aquesta escola. Sens dubte, és un viatge difícil i sacrificat, però valdrà la pena en veure el xec. Sigui el que sigui el que feu, buscar més educació o simplement incorporar-se al treball, assegureu-vos de tenir l’ànima on es sent més a gust. Sigueu amables amb tothom i no gandulegeu, bon dia a tothom, i fins després.

Taller d'escriptura A

Text humanístic.
Escriu el discurs que faràs a finals de curs davant de tot l'alumnat del Montserrat Roig amb motiu de la Graduació de Batxillerat.
Ha de ser un discurs personal, únic, teu! (extensió de 150 a 200 paraules).

Celiaquia, nova moda?

Avui dia la celiaquia s`ha tornat una moda, cada vegada hi ha més persones que tot i no tenir intolerància al gluten ni ser celíaques, no consumeixen aquest aliment. Hi han persones que simplement deixen de ingerir-lo perquè afirmen aprimar-se.

Fins i tot molts consideren que portant una dieta “gluten free” fan millor la digestió. Jo considero que això no té res a veure, tot depèn del metabolisme de la persona i com el seu cos reaccioni.

Per la qual cosa experts afirmen que aquesta moda no aporta cap benefici al nostre organisme, només si ets intolerant si que es veritat que millora la teva energia , digestió i estat anímic deixant de consumir gluten, però si no ets diagnosticat per un metge no notaràs eficàcia.

Per tant, recomano que si no ets intolerant no deixis de consumir aquest aliment que ens aporta nutrients i no fa cap dany a la nostra salut.

Amb la salut no es juga

Últimament surten moltes modes que poden perjudicar més que ajudar a la resta de la societat. Per culpa de les xarxes socials es poden difundir “Fake News” que només donan informació falsa i perjudican a les personas que decideixen seguir la moda.

 Un gran exemple es la moda de no menjar gluten. Hi han poques causes per necessitar deixar de menjar gluten i la més comú és la celiaquía. Pero hi han altres persones que ho fan per moda o per estar en millor forma i només perjudiquen als celíacs ja que fan que als restaurants i diferents jocs de comida no se’ls prengui en serio.

Encara que les “Fakes News” son impossibles de eliminar hi ha una solució. Això només es pot evitar, si la gent pren consciència de que avanç de seguir una moda te que informarse de la realitat.

És cert el que llegim?

La salut i el benestar dels ciutadans són dos temes molt importants enfront la salut pública dels ciutadans. Presentar un bon estat físic, social i mental no és fàcil i encara menys amb la influència de les xarxes socials.

Escoltem i llegim moltes notícies relacionades amb els trastorns alimentaris, però no sempre fem  un bon ús de les pàgines web o revistes que trobem. Cerquem els articles  per veure de què tracten sense tenir-ne en compte si els escriptors han extret la informació d’una font fiable.

El fet de no informar-se per part de professionals com metges o nutricionistes pot perjudicar la nostra salut. Prendre la decisió de deixar d’ingerir aliments sense l’aprovació d’un expert en sanitat, pot fer que a la llarga tinguem efectes secundaris i haguem de tornar a canviar la nostra dieta.

Per aquests motius, tant l’Administració pública com altres campanyes sanitàries haurien de fer xerrades i informar a la població del que comporta la nostra elecció.

Hora de fer accions

Mai no n’hi ha hagut una perfecció estricta en cap sentit a la llargada de la història de la humanitat en cap sentit; salut, política, economia, etc.I aquesta mala sort en l’àmbit de la salut continua fins avui dia amb força, cosa que es veu reflectida a països com els Estats Units, amb un índex d’obesitat molt per sobre del que hauria d’haver-hi enlloc.

Cap persona pot fer el que vulgui amb la seva vida ja que gràcies a esdeveniments històrics se suposa que hi ha un dret universal,i per això si no vols cuidar-te física o mentalment, ets llibre de fer-ho- En canvi, també n’hi ha gent que vol tenir una vida plena de salut, però no fa res per aconseguir aquest desig, o que directament no està informada de com fer-ho. I aquí és quan organitzacions com l’Administració pública han d’actuar com en aquesta promoció d’hàbits saludables que estan fent. És una molt bona i necessària acció amb l’objectiu de conscienciar la gent pel que estic completament a favor.

Modes absurdes.

Quan creix la demanda sempre creix el negoci, però en el cas dels aliments sense gluten crec que ha anat un nivell més enllà, si parlem de la salut de les persones intolerants al gluten ja no és només una moda més, els venedor han d'assegurar que els aliments que classifiquen per a celíacs són sense gluten.

Hi ha moltes dietes que son falses o aliments que s'utilitzen per estar més prims quan en realitat no funcionen, inclús pot ser dolent per a la salut si és un aliment que necessitem.

En el cas del gluten, com han dit els metges que surten al text, deixà de prendre aliments sense gluten no té cap benefici per a la salut. Personalment no m'importa si algunes persones més no prenen gluten, mentre no influeixi en les persones que no poden prendre'l, que realment són les que importen ara.

Esric d'acord amb que l'administració pública promocioni hàbits de vida saludables, crec que és necessari per tenir informació oficial poder refiar-nos

Publicitat saludable

Segons les idees que he llegit en aquest text no estic en contra que l'administració publica faci publicitat d'hàbits saludables però tampoc estic a favor que la publicitat d'aquests siguin menys informatives ja que el publico necessita tenir mes informació per a prendre una bona decisió a l'hora de posar en practica aquests hàbits saludables.
Els hàbits saludables són bons per a les persones i els ajuda a tenir una millor qualitat de vida pero aquests habits podem ser malalts per la nostre salut 

La “glucofòbia”

Respecte l’augment del consum de productes sense gluten per part de persones no celíaques s’hauria de controlar. La quantitat de beneficis que suposarà no ingerir gluten no justifica deixar de consumir productes natural davant els aliments manufacturats, que mitjançant processos del laboratori aconsegueixen eliminar aquesta proteïna.

Sens dubte aquesta tendència s’ha utilitzat com a estratègia de màrqueting, per així destacar els seus productes contra la seva competència. També s’ha influenciat per les xarxes socials, en la que una societat cada vegada més globalitzat, cadascú voldria remarcar la seva diferencia i personalitat davant dels altres.

Ara bé, no faig vindicació sobre que s’hauria de produir menys aliments sense gluten, efectivament té molts efectes positius a la salut i son indispensables per als celíacs.

En definitiva, si es vol mantenir una dieta saludable equilibrada no deuria de deixar de consumir aliments variats dels quals s’inclou els que contenen gluten.

La necessitat de l'Administració pública per al benestar social

El fet de que l’Administració pública doni consells sobre àmbits de vida saludable és imprescindible. Degut a que si aquesta es pronuncia a través  dels  especialistes sobre el tema la gent s’ho creurà més fàcilment i per tant es suprimiràn moltes modes que puguin no ser del tot beneficioses per a la gent.

En el cas de la moda sobre que la manca de gluten en les nostres dietes són  beneficioses per al cos, es errònia ja que els metges han desmentit que la falta d’aquest aliment en el nostre cas sigui bona. Per això si l’Administració pública es manifestes probablement aquesta moda s’aniria disipant a mesura que fos passant el temps.

A més el pronunciament de l’Administració pública ajudaria a abolir aquestes modes que emmergeixen sovint, degut a que aquestes modes surgeixen a partir de que la gent tingui certs dubtes de que es el correcte per al benestar de la salut.

Modes absurdes.

En el text “MENJAR SENSE GLUTEN” s’exposen dues corrents per las quals la genet deixa de menjar menja amb gluten, una per simple moda i una altra recomanats per el metja. Jo tinc dues opinions molt oposades, una de l’altra, per una banda la meva opinió de que deixin de menjar menja amb gluten perquè el metja sals ha recomanat em sembla que esta be, perquè tu has acudit a un especialista a que et recomani o digui que et passa, però, que las persones deixin de menjar gluten per una simple moda perquè pensen que aprimaran quan especialistes li diuen que no s’aprimaran sinó que es més, engreixaran ja que a molts celíacs li passa no em sembla be.

I jo crec que algú tindria que posar-li fi a aquestes modes absurdes que la gent creu que serveixen per alguna cosa quan en veritat no serveix per a res, perquè uns dels motius perquè els restaurants no fessin cas a las persones que li diuen que es celíaca es aquesta una simple moda.

El futur de la nostra vida depèn de nosaltres

Actualment, l’Administració pública té un paper important en la societat. Per tant, el fet que promocioni els hàbits de vida saludables, permeten que la població estigui informada sobre aquests.

Moltes persones es pregunten si el fet de no complir els hàbits saludables (fumar tabac, no fer esport, no dormir, no menjar bé, etc), poden causar-les conseqüències al llarg de les seves vides. Cal destacar, que una bona salut, no inclou només la part física, sinó que inclou també la part mental i social; es podria dir que totes tres estan relacionades.

Amb aquest article el que es vol aconseguir és informar a la població catalana sobre els temes relacionats amb la salut i el benestar.

Crec que no hi ha suficient amb publicar articles per arribar a la població i explicar-les aquests temes; probablement hauríem de plantejar-nos fer més xarrades a les escoles i començar informant als petits, que són el futur.

Salut econòmica

La salut és un tema molt important en la vida de totes les persones i sense la seva presencia no viuríem com ho fem ara. Pot ser complicat cuidar-se diàriament, ja que vivim en una època molt ocupada plena de treball i preocupacions.
A més crec que seria molt complicat que tothom pogués tenir una vida digna plena de salut, un exemple són els celíacs que necessiten aliments especials, o sigui sense gluten, però el problema és que cada vegada hi ha més demanda d'aquests productes, ja que també el prenen gent no celíaca com a dieta o gust, el problema en això és que són més cars i no tots s'ho poden permetre.
Així que si volem que tothom tingui una bona vida saludable hauríem de pensar més a ajudar i informar perquè tots la puguin gaudir sense problemes.

Safae chouli.

Hàbits de vida saludable: necessari o tendència?

L’administració pública es vital que promocioni hàbits de vida saludables, per a que les persones  siguin conscients de quins són i que no es creguin la primera informació que llegeixin per internet o per les xarxes socials, com l’actual moda del #glutenfree que consisteix en deixar de menjar gluten (proteïnes que es troben a les llavors d’alguns cereals com el blat) amb l’objectiu d’aprimar, cosa que molts nutricionistes i especialistes en l’àmbit han negat.

Llavors si en comptes de seguir aquestes modes segueixen uns bons hàbits de vida saludable, podrien arribar a aprimar-se tot el que desitgin. Com per exemple: menjar sa i equilibrat (variat, reduint els greixos saturats i incloure més fruita i verdures), beure molta aigua (uns 8 gots al dia), deixar addiccions (com el tabac i l’alcohol) i no pot faltar l’exercici físic (però no hi ha un temps mínim per fer al dia, això depèn del resultat que busqui).

menjar saludable oci o moda?

Està bé parlar d'àmbits saludables però el tema de les intoleràncies alimentàries és una característica que t'ha de diagnosticar el metge que és el que té coneixements sobre la matèria també és real que molta gent fa coses per seguir la moda i no per necessitat com és el cas per exemple de portar ulleres sense necessitat de portar-les i això és absurd. Jo no estic en contra de què l'administració publica promocioni hàbits de vida saludables com pot ser menjar sense gluten, però també hem de tenir en compte més coses, ja que les propietats del gluten es poden substituir per altres aliments com és el cas dels vegetarians que substitueixen la carn pel tofu per exemple i això no ho publica l'administració publica. La clau en portar una vida saludable està en portar una dieta saludable i equilibrada i això t'ho pot dir un nutricionista no tu mateix o les modes.

Prova d'escriptura B

El centre cívic ha demanat als assistents a unes jornades sobre salut i estil de vida que enviïn escrits relacionats amb el tema per publicar al seu blog, Salut i benestar. Per documentar-te has llegit l’article “Menjar sense gluten”. A partir d'algunes idees del text, escriu un article d’opinió (d’unes 150 paraules) per exposar la teva opinió a favor o en contra que l'Administració pública promocioni hàbits de vida saludables. Argumenta-ho.

MENJAR SENSE GLUTEN: INTOLERÀNCIA O MODA?

Cada vegada més persones opten per eliminar aquest aliment de la seva dieta, tot i no ser diagnosticades com a celíaques o intolerants Menjar sense gluten: intolerància o moda? Menjar sense gluten ja no és sinònim de ser celíac o intolerant. Cada cop són més les persones que decideixen de manera ferma abandonar la ingesta d’aquest aliment per causes diverses, com pot ser millorar la salut, aprimar-se o simplement seguir la tendència. Alguns argumenten que si no en mengen fan millor la digestió, i d’altres estan convençuts que són celíacs o intolerants tot i no haver sigut diagnosticats. Tots ells conformen una massa de persones que, sense saber si tenen la malaltia o no, han de conviure amb el seu màxim inconvenient: prescindir del blat, entre altres cereals, durant tota la vida. Un altre cas és el d’aquelles persones que sense tenir cap símptoma creuen que prescindir del gluten a la dieta és una manera d’aprimar-se, i que menjar-ne és nociu. De fet, les xarxes socials en van plenes, de l ’etiqueta #glutenfree, associada a selfies esculturals que no tenen res a veure amb els inconvenients d’aquesta intolerància alimentària. Aquesta diversitat de situacions fa que hi hagi la creença generalitzada que la celiaquia és una moda i sovint no es pren seriosament. Però, què hi ha al darrere d’aquest brusc canvi d’hàbits? La Lorena, de 31 anys, explica que va abandonar el gluten perquè, després de menjar pasta, pa i derivats, notava que se li inflava la panxa “com una embarassada” i sovint tenia diarrees. Les proves mèdiques van determinar que no era celíaca però que podria tenir intolerància. Per això el metge li va aconsellar eliminar el gluten durant sis mesos per comprovar la reacció del cos. I de moment és el que li ha donat més bons resultats: “Al final hem de fer cas al cos i anar provant”, explica la Lorena. Prendre la decisió per tu mateix També la Natàlia, de 27 anys, va deixar de menjar gluten perquè els aliments que duien farina li provocaven diarrees. Va ser ella qui va prendre la decisió de deixar de menjar-ne, ja que assegura que els metges no l’hi van recomanar, sinó més aviat el contrari. "Són els fets els que em diuen que estic millor sense gluten– explica la Natàlia–. Ho tinc comprovat”. Per la seva banda, la Rosa, de 28 anys, va deixar el gluten per recomanació mèdica, assessorada per un digestòleg i un naturòpata-nutricionista. La Rosa lamenta que últimament es cregui que aquest aliment és el culpable de molts problemes digestius, encara que no es pateixi una malaltia o intolerància. Per contra, critica que hi hagi restaurants, bars i botigues que, com que molta gent menja sense gluten per moda, no tenen prou cura a l’hora de processar els aliments i indiquen que els seus productes són sense gluten quan en realitat estan contaminats. Una moda saludable? També hi ha qui opta per no menjar aquest aliment simplement perquè creu que és més saludable. Els fans de la tendència pregonen aquesta filosofia a les xarxes socials amb l’etiqueta #glutenfree. “No té cap sentit deixar el gluten sense ser intolerant”, exposa el doctor Manuel Jiménez, autor de ' La dieta slow '. El professional avisa que no aporta cap avantatge, i lamenta que hi hagi aquest corrent de moda “injustificat”. També assegura que no té cap utilitat deixar el gluten si no s’és celíac o intolerant, i sobretot recorda que “és fals que serveixi per aprimar-se”. “De fet, els celíacs s’engreixen quan comencen a menjar sense gluten, ja que milloren la inflamació intestinal i aprofiten millor els aliments”, opina el doctor, que considera que les persones que deixen el gluten sense tenir intolerància “segueixen una moda esnob”, que el doctor atribueix a la publicitat. Per la seva banda, Montse Alives, tècnica en dietètica i nutrició i autora de 'La dieta de los dados ', considera que l’augment de persones que decideixen abandonar aquest aliment es deu al fet que “ hi ha moltes simptomatologies de les quals encara no se saben les causes, com ara la fibromiàlgia, dolors articulars, migranyes, depressions, etc., i que es relacionen amb el menjar”, explica. I afegeix: “Quan un intolerant diagnosticat deixa d’ingerir gluten, millora totalment la seva energia, la digestió, l’absorció i l’estat anímic. No és una moda, no és preventiu, i no cura res si no s’és intolerant”. Creixen els casos de celiaquia Alives també apunta que hi ha hagut un augment de casos de pacients amb celiaquia perquè el diagnòstic d’aquesta malaltia ha millorat molt en els últims 30 anys. “Ara es detecta més fàcilment que abans i per això també hi ha més casos. També s’han incrementat molt els casos d’al·lèrgies alimentàries, de diabetis tipus 1 i de malalties relacionades amb la tiroide, sobre les quals hi ha un munt de teories vinculades als cereals”, conclou Alives. Augmenta l’oferta sense gluten Una conseqüència de l’augment de persones que han eliminat el gluten de la seva dieta és que l’oferta de productes sense aquest aliment s’ha multiplicat. El responsable de productes sense gluten d'un supermercat explica que “és un consum que, a causa de les modes, cada cop obté més demanda”. 

LA SALUT, NECESSÀRIA PERÒ DUBTOSA

LA SALUT, NECESSÀRIA PERÒ DUBTOSA

La salut i el benestar son uns dels temes més importants dels quals es parlen últimament,  el concepte de salut es defineix  com un estat complet de benestar físic, mental i social i és per això pel qual cada cop més gent sembla tenir més interés obre la seva importància.

Està clar llavors que a mesura que pasa el temps l’importància de tenir una bona salut sembla augmentar, ja que sense la presencia d’aquesta no podríem viure tal i com ho fem ara però, si no bé, arribar-hi a un estat ple de salut no és tan fácil com sembla si no tenim l’informació necessària i adequada de part de qui toca donarla.

És per això que si volem que els catalans tinguin una bona salut hem de començar pel fet d’informar bé a tota la población sobre els bons efectes que aquesta causa sobre el nostre organisme i sobre la manera adecuada d’arribar aquest estat complet benestar físic, mental i social, fet el qual, pocs cops es fa.

Carla Moriana

Salut pública

Salut pública

La salut pública  ha sigut un tema principal de debat ja que desde fa un temps la falta d'hàbits saludables ha causat greus malalties, fins i tot la mort a gran part de la població de  Catalunya.

Per això és molt important que la gent sigui conscient d'aquest gran problema. I crec que amb la ayuda de l'Administració pública la població podrà tomar conciencia i intentar solucionar aquest problema. 

Aquest text parla de la falta d’hàbits saludables per culpa del nostre entorn ja que moltes 

vegades les nostres obligacions ens impedeix-en  realitzar activitats esportives o mantenir una bona dieta equilibrada. Per això hem de ser conscients i realitzar qualsevol tipus d'activitat física en el nostre dia a dia. Ja sigui anar a treballar caminant o pujar les escales en compte d’agafar l’ascensor i amb el tema de la dieta és necessari menjar moltes fruites i verdures a més de  deixar el menjar ràpid i intentar trobar temps per cuinar. 

En definitiva gràcies a articles com aquests la població pot ser conscient de com millorar el seu estil de vida.