Celiaquia, nova moda?

Avui dia la celiaquia s`ha tornat una moda, cada vegada hi ha més persones que tot i no tenir intolerància al gluten ni ser celíaques, no consumeixen aquest aliment. Hi han persones que simplement deixen de ingerir-lo perquè afirmen aprimar-se.

Fins i tot molts consideren que portant una dieta “gluten free” fan millor la digestió. Jo considero que això no té res a veure, tot depèn del metabolisme de la persona i com el seu cos reaccioni.

Per la qual cosa experts afirmen que aquesta moda no aporta cap benefici al nostre organisme, només si ets intolerant si que es veritat que millora la teva energia , digestió i estat anímic deixant de consumir gluten, però si no ets diagnosticat per un metge no notaràs eficàcia.

Per tant, recomano que si no ets intolerant no deixis de consumir aquest aliment que ens aporta nutrients i no fa cap dany a la nostra salut.

Amb la salut no es juga

Últimament surten moltes modes que poden perjudicar més que ajudar a la resta de la societat. Per culpa de les xarxes socials es poden difundir “Fake News” que només donan informació falsa i perjudican a les personas que decideixen seguir la moda.

 Un gran exemple es la moda de no menjar gluten. Hi han poques causes per necessitar deixar de menjar gluten i la més comú és la celiaquía. Pero hi han altres persones que ho fan per moda o per estar en millor forma i només perjudiquen als celíacs ja que fan que als restaurants i diferents jocs de comida no se’ls prengui en serio.

Encara que les “Fakes News” son impossibles de eliminar hi ha una solució. Això només es pot evitar, si la gent pren consciència de que avanç de seguir una moda te que informarse de la realitat.

És cert el que llegim?

La salut i el benestar dels ciutadans són dos temes molt importants enfront la salut pública dels ciutadans. Presentar un bon estat físic, social i mental no és fàcil i encara menys amb la influència de les xarxes socials.

Escoltem i llegim moltes notícies relacionades amb els trastorns alimentaris, però no sempre fem  un bon ús de les pàgines web o revistes que trobem. Cerquem els articles  per veure de què tracten sense tenir-ne en compte si els escriptors han extret la informació d’una font fiable.

El fet de no informar-se per part de professionals com metges o nutricionistes pot perjudicar la nostra salut. Prendre la decisió de deixar d’ingerir aliments sense l’aprovació d’un expert en sanitat, pot fer que a la llarga tinguem efectes secundaris i haguem de tornar a canviar la nostra dieta.

Per aquests motius, tant l’Administració pública com altres campanyes sanitàries haurien de fer xerrades i informar a la població del que comporta la nostra elecció.

Hora de fer accions

Mai no n’hi ha hagut una perfecció estricta en cap sentit a la llargada de la història de la humanitat en cap sentit; salut, política, economia, etc.I aquesta mala sort en l’àmbit de la salut continua fins avui dia amb força, cosa que es veu reflectida a països com els Estats Units, amb un índex d’obesitat molt per sobre del que hauria d’haver-hi enlloc.

Cap persona pot fer el que vulgui amb la seva vida ja que gràcies a esdeveniments històrics se suposa que hi ha un dret universal,i per això si no vols cuidar-te física o mentalment, ets llibre de fer-ho- En canvi, també n’hi ha gent que vol tenir una vida plena de salut, però no fa res per aconseguir aquest desig, o que directament no està informada de com fer-ho. I aquí és quan organitzacions com l’Administració pública han d’actuar com en aquesta promoció d’hàbits saludables que estan fent. És una molt bona i necessària acció amb l’objectiu de conscienciar la gent pel que estic completament a favor.

Modes absurdes.

Quan creix la demanda sempre creix el negoci, però en el cas dels aliments sense gluten crec que ha anat un nivell més enllà, si parlem de la salut de les persones intolerants al gluten ja no és només una moda més, els venedor han d'assegurar que els aliments que classifiquen per a celíacs són sense gluten.

Hi ha moltes dietes que son falses o aliments que s'utilitzen per estar més prims quan en realitat no funcionen, inclús pot ser dolent per a la salut si és un aliment que necessitem.

En el cas del gluten, com han dit els metges que surten al text, deixà de prendre aliments sense gluten no té cap benefici per a la salut. Personalment no m'importa si algunes persones més no prenen gluten, mentre no influeixi en les persones que no poden prendre'l, que realment són les que importen ara.

Esric d'acord amb que l'administració pública promocioni hàbits de vida saludables, crec que és necessari per tenir informació oficial poder refiar-nos

Publicitat saludable

Segons les idees que he llegit en aquest text no estic en contra que l'administració publica faci publicitat d'hàbits saludables però tampoc estic a favor que la publicitat d'aquests siguin menys informatives ja que el publico necessita tenir mes informació per a prendre una bona decisió a l'hora de posar en practica aquests hàbits saludables.
Els hàbits saludables són bons per a les persones i els ajuda a tenir una millor qualitat de vida pero aquests habits podem ser malalts per la nostre salut 

La “glucofòbia”

Respecte l’augment del consum de productes sense gluten per part de persones no celíaques s’hauria de controlar. La quantitat de beneficis que suposarà no ingerir gluten no justifica deixar de consumir productes natural davant els aliments manufacturats, que mitjançant processos del laboratori aconsegueixen eliminar aquesta proteïna.

Sens dubte aquesta tendència s’ha utilitzat com a estratègia de màrqueting, per així destacar els seus productes contra la seva competència. També s’ha influenciat per les xarxes socials, en la que una societat cada vegada més globalitzat, cadascú voldria remarcar la seva diferencia i personalitat davant dels altres.

Ara bé, no faig vindicació sobre que s’hauria de produir menys aliments sense gluten, efectivament té molts efectes positius a la salut i son indispensables per als celíacs.

En definitiva, si es vol mantenir una dieta saludable equilibrada no deuria de deixar de consumir aliments variats dels quals s’inclou els que contenen gluten.

La necessitat de l'Administració pública per al benestar social

El fet de que l’Administració pública doni consells sobre àmbits de vida saludable és imprescindible. Degut a que si aquesta es pronuncia a través  dels  especialistes sobre el tema la gent s’ho creurà més fàcilment i per tant es suprimiràn moltes modes que puguin no ser del tot beneficioses per a la gent.

En el cas de la moda sobre que la manca de gluten en les nostres dietes són  beneficioses per al cos, es errònia ja que els metges han desmentit que la falta d’aquest aliment en el nostre cas sigui bona. Per això si l’Administració pública es manifestes probablement aquesta moda s’aniria disipant a mesura que fos passant el temps.

A més el pronunciament de l’Administració pública ajudaria a abolir aquestes modes que emmergeixen sovint, degut a que aquestes modes surgeixen a partir de que la gent tingui certs dubtes de que es el correcte per al benestar de la salut.

Modes absurdes.

En el text “MENJAR SENSE GLUTEN” s’exposen dues corrents per las quals la genet deixa de menjar menja amb gluten, una per simple moda i una altra recomanats per el metja. Jo tinc dues opinions molt oposades, una de l’altra, per una banda la meva opinió de que deixin de menjar menja amb gluten perquè el metja sals ha recomanat em sembla que esta be, perquè tu has acudit a un especialista a que et recomani o digui que et passa, però, que las persones deixin de menjar gluten per una simple moda perquè pensen que aprimaran quan especialistes li diuen que no s’aprimaran sinó que es més, engreixaran ja que a molts celíacs li passa no em sembla be.

I jo crec que algú tindria que posar-li fi a aquestes modes absurdes que la gent creu que serveixen per alguna cosa quan en veritat no serveix per a res, perquè uns dels motius perquè els restaurants no fessin cas a las persones que li diuen que es celíaca es aquesta una simple moda.

El futur de la nostra vida depèn de nosaltres

Actualment, l’Administració pública té un paper important en la societat. Per tant, el fet que promocioni els hàbits de vida saludables, permeten que la població estigui informada sobre aquests.

Moltes persones es pregunten si el fet de no complir els hàbits saludables (fumar tabac, no fer esport, no dormir, no menjar bé, etc), poden causar-les conseqüències al llarg de les seves vides. Cal destacar, que una bona salut, no inclou només la part física, sinó que inclou també la part mental i social; es podria dir que totes tres estan relacionades.

Amb aquest article el que es vol aconseguir és informar a la població catalana sobre els temes relacionats amb la salut i el benestar.

Crec que no hi ha suficient amb publicar articles per arribar a la població i explicar-les aquests temes; probablement hauríem de plantejar-nos fer més xarrades a les escoles i començar informant als petits, que són el futur.

Salut econòmica

La salut és un tema molt important en la vida de totes les persones i sense la seva presencia no viuríem com ho fem ara. Pot ser complicat cuidar-se diàriament, ja que vivim en una època molt ocupada plena de treball i preocupacions.
A més crec que seria molt complicat que tothom pogués tenir una vida digna plena de salut, un exemple són els celíacs que necessiten aliments especials, o sigui sense gluten, però el problema és que cada vegada hi ha més demanda d'aquests productes, ja que també el prenen gent no celíaca com a dieta o gust, el problema en això és que són més cars i no tots s'ho poden permetre.
Així que si volem que tothom tingui una bona vida saludable hauríem de pensar més a ajudar i informar perquè tots la puguin gaudir sense problemes.

Safae chouli.

Hàbits de vida saludable: necessari o tendència?

L’administració pública es vital que promocioni hàbits de vida saludables, per a que les persones  siguin conscients de quins són i que no es creguin la primera informació que llegeixin per internet o per les xarxes socials, com l’actual moda del #glutenfree que consisteix en deixar de menjar gluten (proteïnes que es troben a les llavors d’alguns cereals com el blat) amb l’objectiu d’aprimar, cosa que molts nutricionistes i especialistes en l’àmbit han negat.

Llavors si en comptes de seguir aquestes modes segueixen uns bons hàbits de vida saludable, podrien arribar a aprimar-se tot el que desitgin. Com per exemple: menjar sa i equilibrat (variat, reduint els greixos saturats i incloure més fruita i verdures), beure molta aigua (uns 8 gots al dia), deixar addiccions (com el tabac i l’alcohol) i no pot faltar l’exercici físic (però no hi ha un temps mínim per fer al dia, això depèn del resultat que busqui).

menjar saludable oci o moda?

Està bé parlar d'àmbits saludables però el tema de les intoleràncies alimentàries és una característica que t'ha de diagnosticar el metge que és el que té coneixements sobre la matèria també és real que molta gent fa coses per seguir la moda i no per necessitat com és el cas per exemple de portar ulleres sense necessitat de portar-les i això és absurd. Jo no estic en contra de què l'administració publica promocioni hàbits de vida saludables com pot ser menjar sense gluten, però també hem de tenir en compte més coses, ja que les propietats del gluten es poden substituir per altres aliments com és el cas dels vegetarians que substitueixen la carn pel tofu per exemple i això no ho publica l'administració publica. La clau en portar una vida saludable està en portar una dieta saludable i equilibrada i això t'ho pot dir un nutricionista no tu mateix o les modes.

Prova d'escriptura B

El centre cívic ha demanat als assistents a unes jornades sobre salut i estil de vida que enviïn escrits relacionats amb el tema per publicar al seu blog, Salut i benestar. Per documentar-te has llegit l’article “Menjar sense gluten”. A partir d'algunes idees del text, escriu un article d’opinió (d’unes 150 paraules) per exposar la teva opinió a favor o en contra que l'Administració pública promocioni hàbits de vida saludables. Argumenta-ho.

MENJAR SENSE GLUTEN: INTOLERÀNCIA O MODA?

Cada vegada més persones opten per eliminar aquest aliment de la seva dieta, tot i no ser diagnosticades com a celíaques o intolerants Menjar sense gluten: intolerància o moda? Menjar sense gluten ja no és sinònim de ser celíac o intolerant. Cada cop són més les persones que decideixen de manera ferma abandonar la ingesta d’aquest aliment per causes diverses, com pot ser millorar la salut, aprimar-se o simplement seguir la tendència. Alguns argumenten que si no en mengen fan millor la digestió, i d’altres estan convençuts que són celíacs o intolerants tot i no haver sigut diagnosticats. Tots ells conformen una massa de persones que, sense saber si tenen la malaltia o no, han de conviure amb el seu màxim inconvenient: prescindir del blat, entre altres cereals, durant tota la vida. Un altre cas és el d’aquelles persones que sense tenir cap símptoma creuen que prescindir del gluten a la dieta és una manera d’aprimar-se, i que menjar-ne és nociu. De fet, les xarxes socials en van plenes, de l ’etiqueta #glutenfree, associada a selfies esculturals que no tenen res a veure amb els inconvenients d’aquesta intolerància alimentària. Aquesta diversitat de situacions fa que hi hagi la creença generalitzada que la celiaquia és una moda i sovint no es pren seriosament. Però, què hi ha al darrere d’aquest brusc canvi d’hàbits? La Lorena, de 31 anys, explica que va abandonar el gluten perquè, després de menjar pasta, pa i derivats, notava que se li inflava la panxa “com una embarassada” i sovint tenia diarrees. Les proves mèdiques van determinar que no era celíaca però que podria tenir intolerància. Per això el metge li va aconsellar eliminar el gluten durant sis mesos per comprovar la reacció del cos. I de moment és el que li ha donat més bons resultats: “Al final hem de fer cas al cos i anar provant”, explica la Lorena. Prendre la decisió per tu mateix També la Natàlia, de 27 anys, va deixar de menjar gluten perquè els aliments que duien farina li provocaven diarrees. Va ser ella qui va prendre la decisió de deixar de menjar-ne, ja que assegura que els metges no l’hi van recomanar, sinó més aviat el contrari. "Són els fets els que em diuen que estic millor sense gluten– explica la Natàlia–. Ho tinc comprovat”. Per la seva banda, la Rosa, de 28 anys, va deixar el gluten per recomanació mèdica, assessorada per un digestòleg i un naturòpata-nutricionista. La Rosa lamenta que últimament es cregui que aquest aliment és el culpable de molts problemes digestius, encara que no es pateixi una malaltia o intolerància. Per contra, critica que hi hagi restaurants, bars i botigues que, com que molta gent menja sense gluten per moda, no tenen prou cura a l’hora de processar els aliments i indiquen que els seus productes són sense gluten quan en realitat estan contaminats. Una moda saludable? També hi ha qui opta per no menjar aquest aliment simplement perquè creu que és més saludable. Els fans de la tendència pregonen aquesta filosofia a les xarxes socials amb l’etiqueta #glutenfree. “No té cap sentit deixar el gluten sense ser intolerant”, exposa el doctor Manuel Jiménez, autor de ' La dieta slow '. El professional avisa que no aporta cap avantatge, i lamenta que hi hagi aquest corrent de moda “injustificat”. També assegura que no té cap utilitat deixar el gluten si no s’és celíac o intolerant, i sobretot recorda que “és fals que serveixi per aprimar-se”. “De fet, els celíacs s’engreixen quan comencen a menjar sense gluten, ja que milloren la inflamació intestinal i aprofiten millor els aliments”, opina el doctor, que considera que les persones que deixen el gluten sense tenir intolerància “segueixen una moda esnob”, que el doctor atribueix a la publicitat. Per la seva banda, Montse Alives, tècnica en dietètica i nutrició i autora de 'La dieta de los dados ', considera que l’augment de persones que decideixen abandonar aquest aliment es deu al fet que “ hi ha moltes simptomatologies de les quals encara no se saben les causes, com ara la fibromiàlgia, dolors articulars, migranyes, depressions, etc., i que es relacionen amb el menjar”, explica. I afegeix: “Quan un intolerant diagnosticat deixa d’ingerir gluten, millora totalment la seva energia, la digestió, l’absorció i l’estat anímic. No és una moda, no és preventiu, i no cura res si no s’és intolerant”. Creixen els casos de celiaquia Alives també apunta que hi ha hagut un augment de casos de pacients amb celiaquia perquè el diagnòstic d’aquesta malaltia ha millorat molt en els últims 30 anys. “Ara es detecta més fàcilment que abans i per això també hi ha més casos. També s’han incrementat molt els casos d’al·lèrgies alimentàries, de diabetis tipus 1 i de malalties relacionades amb la tiroide, sobre les quals hi ha un munt de teories vinculades als cereals”, conclou Alives. Augmenta l’oferta sense gluten Una conseqüència de l’augment de persones que han eliminat el gluten de la seva dieta és que l’oferta de productes sense aquest aliment s’ha multiplicat. El responsable de productes sense gluten d'un supermercat explica que “és un consum que, a causa de les modes, cada cop obté més demanda”. 

LA SALUT, NECESSÀRIA PERÒ DUBTOSA

LA SALUT, NECESSÀRIA PERÒ DUBTOSA

La salut i el benestar son uns dels temes més importants dels quals es parlen últimament,  el concepte de salut es defineix  com un estat complet de benestar físic, mental i social i és per això pel qual cada cop més gent sembla tenir més interés obre la seva importància.

Està clar llavors que a mesura que pasa el temps l’importància de tenir una bona salut sembla augmentar, ja que sense la presencia d’aquesta no podríem viure tal i com ho fem ara però, si no bé, arribar-hi a un estat ple de salut no és tan fácil com sembla si no tenim l’informació necessària i adequada de part de qui toca donarla.

És per això que si volem que els catalans tinguin una bona salut hem de començar pel fet d’informar bé a tota la población sobre els bons efectes que aquesta causa sobre el nostre organisme i sobre la manera adecuada d’arribar aquest estat complet benestar físic, mental i social, fet el qual, pocs cops es fa.

Carla Moriana

Salut pública

Salut pública

La salut pública  ha sigut un tema principal de debat ja que desde fa un temps la falta d'hàbits saludables ha causat greus malalties, fins i tot la mort a gran part de la població de  Catalunya.

Per això és molt important que la gent sigui conscient d'aquest gran problema. I crec que amb la ayuda de l'Administració pública la població podrà tomar conciencia i intentar solucionar aquest problema. 

Aquest text parla de la falta d’hàbits saludables per culpa del nostre entorn ja que moltes 

vegades les nostres obligacions ens impedeix-en  realitzar activitats esportives o mantenir una bona dieta equilibrada. Per això hem de ser conscients i realitzar qualsevol tipus d'activitat física en el nostre dia a dia. Ja sigui anar a treballar caminant o pujar les escales en compte d’agafar l’ascensor i amb el tema de la dieta és necessari menjar moltes fruites i verdures a més de  deixar el menjar ràpid i intentar trobar temps per cuinar. 

En definitiva gràcies a articles com aquests la població pot ser conscient de com millorar el seu estil de vida. 

temps de cuidar-se

Jo crec que es molt positiu que l’administració publica promocioni hàbits de vida saludable a la població, perquè ja que es molt important saber que com be diu aquest text l’esperança de vida a Catalunya sigui bastant alta i els catalans i catalanes tinguin una vida més llarga això no significa que siguin mes saludable. És important que salut no nomes es física si no que també pot ser mental o psicològica, per això crec que es beneficiosa aquesta publicitat per a la població, perquè avui dia la gent es pensa que quant mes exercici fem es saludables som , i no , com tot a la vida ningun excés es bo. En aquest tema també tenen molt a dir les empreses perquè és all on mes temps passen el habitants, i com esmenta el text cada vegada hi ha més empreses que estan animant mes als seus treballadors a que segueixin hàbits saludables donant-li’ls més facilitats per cuidar-se. Un altre aspecte es l’alimentació i això també o comenta el text, avui dia tenim tantes preocupacions que moltes vegades mengem qualsevol cosa i és aquesta el primer aspecte que em de canviar. En definitiva és molt important que ens cuidem perquè ja no sols per trobar-nos be físicament si no anímicament, perquè si no mengem be i no fem esport de forma controlada mai ens podrem trobar be.           

Els hàbits saludables

Crec que tots estem d'acord amb què la salut és una qualitat molt important de la nostra vida, ja que ens proporciona benestar físic, mental i social. Per tant, és bo que l'administració pública proposi hàbits per fer una vida més saludable. L'error és la manera com s'ho prenen les persones. No saben dur a terme aquests hàbits de la forma adequada i, per tant, els resultats no són els que haurien de ser. Per exemple l'excés d'exercici, una dieta mal ideada, o la falta de voluntat que fa que un hàbit no se segueixi com s'ha de seguir. A més, alguns d'aquests hàbits requereixen temps el qual tampoc se sap gestionar i, llavors, això fa que fer exercici físic comporti perdre hores de son.En conclusió, l'aportació de l'administració pública és bona però insuficient, ja que hauria de donar més informació sobre com seguir els hàbits i les conseqüències que pot tenir no fer-ho bé.

Vida saludable sempre que es pugui

En la nostra societat, les principals causes de mort son malalties cardiovasculars i càncer. Això es pot solucionar tenint uns bons hàbits de vida saludables, per això, l’Administració pública està promocionant als usuaris uns hàbits de vida saludables.

Però no es fàcil tenir aquests hàbits, moltes vegades, l’horari laboral, que et provoca arribar molt d’hora a la feina i, bastant tard a casa, t’impedeix complir un bon horari de son i, fer tant d’esport com es tindria que fer.

Un altra problema és l’alimentació, hi han molts productes alimentaris que es venen, que a vegades no sabem quins productes son saludables o no.

En conclusió, la intenció de promoure uns bons hàbits de vida es important però, el poder complir aquests hàbits, no es tan fàcil com es deuria de fer. Les empreses haurien d’adaptar els horaris dels treballadors per a que tinguessin un temps de descans mental i poder fer activitats saludables com esport.

Prova d'escriptura

L ‘importància de tenir una vida saludable

Jo crec que és una bona idea que l’Administració pública promocioni hàbits de vida saludables perquè tenir una bona salut és molt important avui dia ja que cada cop hi ha més gent amb problemes de salut.

Però tenir salut no és fer exercici o menjar bé, també hem de tenir en compte altres coses com per exemple, l’entorn on vivim, amb això faig referència a que pots menjar molt saludable i fer molt exercí però si tens una vida molt estressant ja sigui pel treball o pels estudis ja no tens una vida saludable. Amb el tema de fer exercici estic d’acord amb el que diu el text i últimament la gent fa exercici per tenir una bona imatge i no per tenir salut, un altre factor molt important en la salut és el menjar i avui dia la gent menja molt en restaurants de menjar ràpid i el menjar que ofereixen en aquets restaurants no és que sigui gaire bona.

En conclusió per tenir una bona salut hem de tenir en compte molts factors del dia a dia de la nostra vida.

Prova d'escriptura (El desig de fer esport)

El desig de fer esport.

Cada vegada hi ha més consciència sobre els hàbits saludables, però l’entorn no ho posa fàcil. La necessitat de cuidar-se es pot convertir en una cursa d’obstacles si tenim un horari molt estricte, tot i així la majoria de nosaltres intentem cuidar-nos, però no sabem si aconseguirem fer-ho de la manera més adient.

Actualment existeixen dos tipus 2 tipus de persones que practiquen esport: les primeres són les que realment fan esport perquè porten practicant esport des de petits i els ha acabat agradant o s’ha fet part de la seva vida i porten un horari i alimentació  bastant estricte que no poden deixar de complir. El segon tipus de persones són les que practiquen esport 1 setmana i el porten a l’extrem i desprès d’aquesta setmana no tornen a fer esport fins que la consciència els fa tornar a fer esport.

En conclusió, portar una vida sana és un dels objectius més difícils que hi ha, ja que s’ha de tenir en compte molts factors, que per insignificants que semblin són molt importants.

Una societat frenètica: opinió sobre la situació actual respecte l'esport

Els nostres ambients quotidians, sigui laborals, estudiantils o socials, són cada vegada més frenètics. Malalties conseqüència de viure en tensió constant com la depressió, problemes de concentració, insomni i ansietat afecten cada vegada a un percentatge més gran de catalans. En moments així, els governs i els empresaris tenen que reaccionar davant la situació i posar mesures per a facilitar l’accés a l’esport.

Estic totalment d’acord amb que govern, per exemple,  fomenti als espais de salut la publicació de cartells i tríptics que expliquessin exercicis fàcils i efectius que es puguin fer a casa, ja que a vegades és anar al propi gimnàs el que desanima a moltes persones. Per a aquells que prefereixen el gimnàs, es podria fomentar la distribució més àmplia de poliesportius i complexos similars.

Opino que si els empresaris facilitessin instal·lacions esportives i més lleure pels seus empleats, rendirien més i estarien motivats personalment pels projectes de l’empresa.

Tothom deuria treballar pels seus veïns en un món en el que tothom pot millorar la vida dels altres! El món no es un joc de suma nul·la.

Temps per una vida

Temps per una vida

La meva opinió sobre l’article “temps de cuidar-se”. Es un article que parla de avui en dia com esta la població en general amb el tema de la qualitat de vida i la salut.

Molta gent esta agafant molta obsessió amb el tema de dietes i tindre un cos “fittnes” i no es paren a pensar que en aquesta vida el físic no ho es tot i avui dia la gent esta molt obsessionada en tindre un físic perfecte.

Per molt saludables que avui dia ens comportem el nostre planeta s’esta morint per culpa de la contaminació que em generat durant aquests anys de revolució industrial i naus, empreses etc.. Les empreses amb molts diners talant boscos per el seu benefici, no serveix tindre una vida saludable quan el nostre planeta per culpa nostra fa fàstic.

Clarament que fa falta tindre una vida normalment saludable es a dir, no tindre obesitat però no fa falta obsessionar-se.

La manca de temps.

Després d’haver llegit l’article “El temps de cuidar-se”, penso que cada vegada som més els que pensem que al dia li falten hores.

Tots, avui dia, som conscients de que hem de cuidar-nos fent activitat física i menjant aliments saludables però, la manca de temps a vegades no ens deixa fer tot el que voldríem. Cadascú té les seves obligacions i no es fàcil poder treure temps cada dia, tot i així jo penso que si t`ho proposes, sí és possible.  

Tenint en compte que si no fas exercici o no menges saludable tens més risc a patir alguna malaltia, crec que hauríem de prioritzar més aquestes accions.

Com deia l’article, només entrenant mitja hora o una hora al dia ja milloraries la teva salut i tindries millor ànim social i mental.

 Respecte la dieta, no cal que realitzis una dieta estricta o deixis de menjar les coses que t’agraden, sinó que mengis més saludable i els aliments processats només siguin un caprici.

Critica a “Temps de cuidar-se”

El que vol expressar aquest text  “Temps de cuidar-se” es la falta de àmbits saludables a els catalans, jo, personalment, veig que si que segueix havent una gran quantitat de persones amb mala salut, però des de el meu punt de vista veig una crescuda en la gent que proba i fa esport a el meu entorn i al voltant d’ell. 

Dit això, i parlant dels experts, podem dir-ne que depenem molt de aquets experts de la salut i de l’administració pública per a poder fer una vida saludable si no l’hem començat des de una edat primerenca, també dir que segons quin expert, podem trobar-nos amb altres problemes, lla que alguns ho veuen com un negoci, i això pot ser perillós per a nosaltres. Tots aquets expert tenen una vista diferent de la salut, per tant es un tema que esta separat per els propis experts, i per això es difícil la comunicació entre ells.

La salut abans de res

Segons el text "Temps per cuidar-se" molt poca gent fa exercici, arriben tard a casa per culpa de la feina o els nens acaben molt tard de les seves extraescolars, i això fa que el temps de cuidar-se es redueixi i alteri la salut, sopen i s´acosten tard, no fan exercici i moltes vegades mengen menjars precuinats per manca de temps. No fer exercici pot causar malalties i reducció del temps de vida.

Gran part del text té raó, però avui en dia molta gent esta mentalitzat que per cuidar-se s´ha de fer esport, cuinar el menjar, cada cop menjar menys aliments precuinats, anar al gimnàs en comptes de estar al sofà veient la televisió, etc...

Però el temps també és un factor molt important de la vida, com molta gent diu “el temps és or”, per manca de temps et pot arruinar la vida.

Prova d'escriptura A

El centre cívic ha demanat als assistents a unes jornades sobre salut i estil de vida que enviïn escrits relacionats amb el tema per publicar al seu blog, Salut i benestar. Per documentar-te has llegit l’article “Temps de cuidar-se”. A partir d'algunes idees del text, escriu un article d’opinió (d’unes 150 paraules) per exposar la teva opinió a favor o en contra que l'Administració pública promocioni hàbits de vida saludables. Argumenta-ho.

TEMPS DE CUIDAR-SE
Set professionals de diferents àmbits aporten la seva experiència i analitzen si els catalans tenim prou cura de la nostra salut. Cada cop hi ha més consciència sobre hàbits saludables, però l'entorn no ho posa fàcil. Les dades objectives constaten l'augment de l'esperança de vida de la població catalana durant els últims anys. Però viure més anys no és sinònim de viure amb salut: cal consciència, educació i hàbits quotidians, i també un entorn que ho posi fàcil. La necessitat de cuidar-se es pot convertir en una cursa d'obstacles i en un nou element d'estrès si en el dia a dia hem de complir horaris laborals draconians, si tenim problemes econòmics, patim una manca de serveis i vivim en entorns hostils. La majoria de nosaltres intentem cuidar-nos, però no sempre en sabem ni podem fer-ho bé. Set experts i professionals de diversos àmbits de la salut van donar el seu punt de vista a l'últim debat d'El Punt Avui. Ja fa temps que els avenços en medicina van desplaçar les malalties infeccioses com a principal causa de mort. La doctora Montserrat Romaguera recorda que, ara com ara, les malalties que més mortalitat causen són les cardiovasculars i el càncer. Per sort, “disposem d'una eina molt valuosa per fer prevenció: l'activitat física. I afegeix que “no es tracta de convertir-nos en atletes ni de fer-nos socis de clubs caríssims i dur roba esportiva de marca, sinó d'incorporar l'activitat física en el dia a dia”, que no només repercuteix en l'aspecte físic sinó també en l'emocional i el social. Però que l'activitat física sigui saludable no vol dir que tots haguem de començar a córrer maratons. Francesc Rubí, fisioterapeuta, assegura que cada cop és més freqüent rebre a les consultes persones que s'excedeixen en algunes pràctiques esportives. “L'esport molt exigent s'està posant de moda. Cal anar amb compte i no portar les coses a l'extrem.” En aquest punt, el professor Jaume Bantulà planteja fins a quin punt, darrere la preocupació de cuidar-se, no s'hi amaga, en molts casos, el triomf de l'estètica o de valors competitius per sobre de l'interès per la salut. L'alimentació va ser l'altre pilar bàsic del debat per a una vida saludable. “L'oferta d'aliments que tenim a l'abast és tan àmplia que no sempre és fàcil destriar el que és saludable i no caure en temptacions”, afirma Imma Palma, professora universitària. “La consciència que cal cuidar-se cada cop és més present, però una cosa és dir-ho i una altra fer-ho i saber fer-ho bé”, afirma. Palma lamenta l'allau de missatges contradictoris que, sobretot en l'àmbit de la nutrició, rep la població. “Un exemple claríssim és la confusió constant que hi ha amb les dietes”, assegura. I aquí fa una mica d'autocrítica i reconeix que, segurament, també “caldria que hi hagués més coordinació entre els professionals de la salut a l'hora de fer arribar els missatges a la gent”.

En aquest ideal, hi coincideixen tots. L'enfocament multidisciplinari hauria de ser el punt de partida de professionals i de l'Administració a l'hora de plantejar polítiques de salut pública. Per Guillermo Mattioli tampoc cal perdre de vista el vessant individual. Cada persona és un món i “decidir si et cuides i fins a quin punt et cuides, al capdavall, és una opció personal: hi ha persones que decideixen seguir fumant, per exemple, encara que són conscients que no els convé”. Mattioli alerta que “si acabem convertint els bons hàbits en un ideal, poden acabar sent una tortura”. Tenint en compte que les persones que tenen la sort de tenir feina passen bona part del seu temps a l'entorn laboral, algunes empreses ja estan aplicant un nou concepte de salut laboral que va més enllà de les revisions mèdiques i la prevenció de riscos. Conscient que un treballador que se sent a gust també és un treballador més productiu, han implantat des de facilitats per practicar esport (espais adequats i flexibilitat horària) fins a consells nutricionals i atenció a aspectes psicosocials i de relació. Aprendre a gestionar el temps a l'hora d'organitzar la feina també és una eina clau per ajudar a reduir els nivells d'estrès entre els treballadors. “Un dels cursos de més èxit ensenya als empleats a gestionar el correu electrònic”, assegura Castellano. Al final, tot plegat es reflecteix en un augment de l'eficiència i en millores de la conciliació laboral i familiar. Però el cas és que la majoria de persones van de bòlit i amb prou feines tenen temps d'estar a casa i de cuidar-se. “Acabem gestionant la immediatesa”, alerta Begoña Martí. Poder cuinar cada dia per intentar seguir una dieta saludable requereix un esforç titànic, i ja no diguem trobar una estona per fer una mica d'esport. I a això s’hi suma un dèficit que la majoria de catalans compartim, la manca d'hores de son. Tots els experts coincideixen que tenim uns horaris irracionals. Arribem tard a casa de la feina, sopem tard i fem àpats massa pesats que no afavoreixen el descans, els nens acaben les extraescolars a les tantes i van a dormir tard... “Si no volem acabar al metge perquè no descansem prou, hem d'aprendre a prioritzar”, afirma Castellano.