El centre cívic ha demanat als assistents a unes jornades sobre salut i estil
de vida que enviïn escrits relacionats amb el tema per publicar al seu blog,
Salut i benestar. Per documentar-te has llegit l’article “Temps de cuidar-se”.
A partir d'algunes idees del text, escriu un article d’opinió (d’unes 150
paraules) per exposar la teva opinió a favor o en contra que l'Administració
pública promocioni hàbits de vida saludables. Argumenta-ho.
TEMPS DE CUIDAR-SE
Set professionals de diferents àmbits aporten la seva experiència i analitzen si els catalans tenim prou cura de la nostra salut. Cada cop hi ha més consciència sobre hàbits saludables, però l'entorn no ho posa fàcil. Les dades objectives constaten l'augment de l'esperança de vida de la població catalana durant els últims anys. Però viure més anys no és sinònim de viure amb salut: cal consciència, educació i hàbits quotidians, i també un entorn que ho posi fàcil. La necessitat de cuidar-se es pot convertir en una cursa d'obstacles i en un nou element d'estrès si en el dia a dia hem de complir horaris laborals draconians, si tenim problemes econòmics, patim una manca de serveis i vivim en entorns hostils. La majoria de nosaltres intentem cuidar-nos, però no sempre en sabem ni podem fer-ho bé. Set experts i professionals de diversos àmbits de la salut van donar el seu punt de vista a l'últim debat d'El Punt Avui. Ja fa temps que els avenços en medicina van desplaçar les malalties infeccioses com a principal causa de mort. La doctora Montserrat Romaguera recorda que, ara com ara, les malalties que més mortalitat causen són les cardiovasculars i el càncer. Per sort, “disposem d'una eina molt valuosa per fer prevenció: l'activitat física. I afegeix que “no es tracta de convertir-nos en atletes ni de fer-nos socis de clubs caríssims i dur roba esportiva de marca, sinó d'incorporar l'activitat física en el dia a dia”, que no només repercuteix en l'aspecte físic sinó també en l'emocional i el social. Però que l'activitat física sigui saludable no vol dir que tots haguem de començar a córrer maratons. Francesc Rubí, fisioterapeuta, assegura que cada cop és més freqüent rebre a les consultes persones que s'excedeixen en algunes pràctiques esportives. “L'esport molt exigent s'està posant de moda. Cal anar amb compte i no portar les coses a l'extrem.” En aquest punt, el professor Jaume Bantulà planteja fins a quin punt, darrere la preocupació de cuidar-se, no s'hi amaga, en molts casos, el triomf de l'estètica o de valors competitius per sobre de l'interès per la salut. L'alimentació va ser l'altre pilar bàsic del debat per a una vida saludable. “L'oferta d'aliments que tenim a l'abast és tan àmplia que no sempre és fàcil destriar el que és saludable i no caure en temptacions”, afirma Imma Palma, professora universitària. “La consciència que cal cuidar-se cada cop és més present, però una cosa és dir-ho i una altra fer-ho i saber fer-ho bé”, afirma. Palma lamenta l'allau de missatges contradictoris que, sobretot en l'àmbit de la nutrició, rep la població. “Un exemple claríssim és la confusió constant que hi ha amb les dietes”, assegura. I aquí fa una mica d'autocrítica i reconeix que, segurament, també “caldria que hi hagués més coordinació entre els professionals de la salut a l'hora de fer arribar els missatges a la gent”.
Set professionals de diferents àmbits aporten la seva experiència i analitzen si els catalans tenim prou cura de la nostra salut. Cada cop hi ha més consciència sobre hàbits saludables, però l'entorn no ho posa fàcil. Les dades objectives constaten l'augment de l'esperança de vida de la població catalana durant els últims anys. Però viure més anys no és sinònim de viure amb salut: cal consciència, educació i hàbits quotidians, i també un entorn que ho posi fàcil. La necessitat de cuidar-se es pot convertir en una cursa d'obstacles i en un nou element d'estrès si en el dia a dia hem de complir horaris laborals draconians, si tenim problemes econòmics, patim una manca de serveis i vivim en entorns hostils. La majoria de nosaltres intentem cuidar-nos, però no sempre en sabem ni podem fer-ho bé. Set experts i professionals de diversos àmbits de la salut van donar el seu punt de vista a l'últim debat d'El Punt Avui. Ja fa temps que els avenços en medicina van desplaçar les malalties infeccioses com a principal causa de mort. La doctora Montserrat Romaguera recorda que, ara com ara, les malalties que més mortalitat causen són les cardiovasculars i el càncer. Per sort, “disposem d'una eina molt valuosa per fer prevenció: l'activitat física. I afegeix que “no es tracta de convertir-nos en atletes ni de fer-nos socis de clubs caríssims i dur roba esportiva de marca, sinó d'incorporar l'activitat física en el dia a dia”, que no només repercuteix en l'aspecte físic sinó també en l'emocional i el social. Però que l'activitat física sigui saludable no vol dir que tots haguem de començar a córrer maratons. Francesc Rubí, fisioterapeuta, assegura que cada cop és més freqüent rebre a les consultes persones que s'excedeixen en algunes pràctiques esportives. “L'esport molt exigent s'està posant de moda. Cal anar amb compte i no portar les coses a l'extrem.” En aquest punt, el professor Jaume Bantulà planteja fins a quin punt, darrere la preocupació de cuidar-se, no s'hi amaga, en molts casos, el triomf de l'estètica o de valors competitius per sobre de l'interès per la salut. L'alimentació va ser l'altre pilar bàsic del debat per a una vida saludable. “L'oferta d'aliments que tenim a l'abast és tan àmplia que no sempre és fàcil destriar el que és saludable i no caure en temptacions”, afirma Imma Palma, professora universitària. “La consciència que cal cuidar-se cada cop és més present, però una cosa és dir-ho i una altra fer-ho i saber fer-ho bé”, afirma. Palma lamenta l'allau de missatges contradictoris que, sobretot en l'àmbit de la nutrició, rep la població. “Un exemple claríssim és la confusió constant que hi ha amb les dietes”, assegura. I aquí fa una mica d'autocrítica i reconeix que, segurament, també “caldria que hi hagués més coordinació entre els professionals de la salut a l'hora de fer arribar els missatges a la gent”.
En aquest ideal, hi coincideixen tots. L'enfocament multidisciplinari hauria de ser
el punt de partida de professionals i de l'Administració a l'hora de plantejar
polítiques de salut pública. Per Guillermo Mattioli tampoc cal perdre de vista el
vessant individual. Cada persona és un món i “decidir si et cuides i fins a quin punt
et cuides, al capdavall, és una opció personal: hi ha persones que decideixen
seguir fumant, per exemple, encara que són conscients que no els convé”. Mattioli
alerta que “si acabem convertint els bons hàbits en un ideal, poden acabar sent
una tortura”.
Tenint en compte que les persones que tenen la sort de tenir feina passen bona
part del seu temps a l'entorn laboral, algunes empreses ja estan aplicant un nou
concepte de salut laboral que va més enllà de les revisions mèdiques i la
prevenció de riscos. Conscient que un treballador que se sent a gust també és un
treballador més productiu, han implantat des de facilitats per practicar esport
(espais adequats i flexibilitat horària) fins a consells nutricionals i atenció a
aspectes psicosocials i de relació.
Aprendre a gestionar el temps a l'hora d'organitzar la feina també és una eina clau
per ajudar a reduir els nivells d'estrès entre els treballadors. “Un dels cursos de
més èxit ensenya als empleats a gestionar el correu electrònic”, assegura
Castellano. Al final, tot plegat es reflecteix en un augment de l'eficiència i en
millores de la conciliació laboral i familiar.
Però el cas és que la majoria de persones van de bòlit i amb prou feines tenen
temps d'estar a casa i de cuidar-se. “Acabem gestionant la immediatesa”, alerta
Begoña Martí. Poder cuinar cada dia per intentar seguir una dieta saludable
requereix un esforç titànic, i ja no diguem trobar una estona per fer una mica
d'esport.
I a això s’hi suma un dèficit que la majoria de catalans compartim, la manca
d'hores de son. Tots els experts coincideixen que tenim uns horaris irracionals.
Arribem tard a casa de la feina, sopem tard i fem àpats massa pesats que no
afavoreixen el descans, els nens acaben les extraescolars a les tantes i van a
dormir tard... “Si no volem acabar al metge perquè no descansem prou, hem
d'aprendre a prioritzar”, afirma Castellano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada